dimecres, 16 de juny del 2010

El debat del burka: Carta oberta als partits polítics catalans

Us adjunto la carta que, en motiu de la polèmica sobre la prohibició de l'ús del burka, hem enviat avui als partits polítics catalans.

A partir del debat que estem vivint en diversos municipis catalans sobre la conveniència de prohibir el burka als edificis públics, el Moviment Laic i Progressista (MLP) volem fer arribar una reflexió serena a tots els partits polítics.

Volem fer constar que no ens trobem davant d'un problema religiós, ja que la immensa majoria de dones musulmanes catalanes no vesteixen vel integral i hi ha veus dins l'islam que s'han expressat favorablement a la decisió de prohibir-lo. De manera que la veritable qüestió són els drets de les dones i secundàriament l'ordre públic, i el debat s'ha d'enfocar des d'aquestes perspectives. No obstant, s'ha de ser conscient que les qüestions d'ordre públic, de gènere i religiosa es confonen en la mesura que les dones que vesteixen burka són musulmanes i que una majoria social no fa cap distinció.

És probable que en pocs anys a tota Europa s'arribi a adoptar mesures semblants. Concretament aquesta ens sembla encertada i reconeixem la legitimitat de les institucions democràtiques a l'hora de regular els nostres drets i llibertats. Però amb el mateix coratge que assumim decisions tan dràstiques a l'hora de limitar i garantir uns drets hem de ser capaços de limitar i garantir-ne d'altres. Una mostra de coratge i pedagogia seria defensar el dret a l'exercici del culte islàmic i facilitar l'obertura de mesquites en espais cèntrics, o habilitar espais de titularitat pública que poguessin servir a diversos cultes. Altrament, el missatge que s'està llençant a la societat és que el col·lectiu musulmà no pot aspirar a viure en igualtat de condicions a la resta d'opcions de consciència i religió. I això sí que resulta preocupant, per covard i injust.

Des del Moviment Laic i Progressista anticipàvem que si la crisi econòmica empitjorava es podien produir conflictes de convivència per motius religiosos. El que no esperàvem és que fossin les institucions les que atiessin els instints més primaris de la població, alimentant les pulsions xenòfobes d'una societat encara islamòfoba.

Així doncs, amb aquesta carta demanem als partits que enlloc de competir establint mesures policials, apostin per les polítiques socials i construeixin un Pacte Nacional per a la Laïcitat i demostrin major maduresa democràtica aïllant l'extrema dreta abans no es produeixi una fractura social. La incertesa pel nostre futur com a país no es resoldrà des de la por, sinó des de la confiança.