El retorn del professor de ball

Fa pocs minuts, tot just després de dinar, he acabat el llibre que m'ha tingut immers en la lectura aquests darrers dies. "El retorn del professor de ball" de l'esciptor suec Henning Mankell.

Vaig descobrir Mankell ara fa tres anys i mig quan, de cara a un viatge que havia de fer a Suècia i que incloïa una petita estada a Riga, la capital de Letònia, vaig anar a la llibreria Altaïr per veure si trobava alguna novel·la relacionada amb els països que estava a punt de visitar. No em podia haver sortit millor perquè allà hi vaig trobar la novel·la "Els gossos de Riga". Una novel·la d'un escriptor suec, Mankell, que tenia la seva acció entre Suècia i Letònia.

De Mankell, després de "Els gossos de Riga", he llegit "La lleona blanca" i "Abans de la gelada". Totes tres novel·les són protagonitzades per l'inspector Kurt Wallander i, al marge de la trama pròpia d'una novel·la negra, totes tres tenen clar missatge polític i social al darrera.

"El retorn del professor de ball" és la primera novel·la que llegeixo de Mankell en la qual Wallander no n'és el protagonista. En aquest cas el protagonista és l'inspector Stefan Lindman. I, malgrat que Wallander sempre serà Wallander, crec que aquesta novel·la és la millor que he llegit de Mankell. Com a mínim és la que m'ha tingut més enganxat.

L'estructura de la novel·la és molt similar a les que ja he llegit de Mankell. I el gènere, com no podia ser d'una altra manera, és el de novel·la negra. La reflexió política i social de fons en aquest cas se centra en el nazisme. Però no en el nazisme de Hitler, sinó en el nazisme post-Hitler. La tesi de Mankell és que el nazisme no mor amb la mort de Hitler. Que després de Hitler queda un nazisme sociològic i que aquest, sobretot en societats com la sueca que van viure el nazisme molt de prop, pot tenir presència i activitat encara avui dia. Una reflexió que podriem fer-nos nostra perfectament i preguntar-nos si el franquisme va morir amb Franco, si encara avui hi ha algun tipus de franquisme sociològic i si, en cas que sigui així, pot tornar a ser actiu i influent socialment.

Un exemple del que vol transmetre aquest llibre el tenim en unes paraules d'un personatge del llibre:

"Mai no vaig creure que el nazisme morís amb Hitler. De gent amb idees malvades, de menyspreu cap a les persones, racistes, encara n'hi ha avui dia, igual que aleshores. Ara tenen altres noms, altres mètodes, no lluiten als exèrcits als camps de batalla. L'odi contra aquells que són menyspreats s'expressa d'altres maneres. Des de sota, podríem dir. Aquest país, per exemple, o Europa mateix, estan essent bombardejats des de dins pel seu menyspreu envers la debilitat, els atacs contra els immigrants, el racisme. Ho veig per tot arreu. I em demano si, de fet, som capaços d'oposar una resistència suficientment forta".

Molt recomanable.