Aquest cap de setmana s'ha celebrat la IX Assemblea de Joves d'Esquerra Verda. Joves és una escola de formació política i vital excepcional. Si en alguna cosa coincidim tota la gent que en algun moment hem format part de Joves és que, en el fons, mai deixem de sentir-nos part d'aquest projecte. Jo mateix em vaig "jubilar" de Joves ara fa sis anys i encara sento que forma part de mi. I, amb tota la modèstia, encara sento que jo formo part de JEV.
Direu que potser no sóc objectiu. No tinc intenció de ser-ho. Però el fet és que, malgrat que sempre hem estat una organització petita (permeteu-me que parli en primera persona), políticament sempre hem estat una espècie d'avantguarda política.
Alguns exemples:
Recordo que poc després d'entrar a Joves es va encetar la campanya "Ser joves, un trenca-closques que té solució". Estic parlant de l'any 95 o 96. Era una campanya que parlava de l'emancipació de la gent jove. Érem els únics que llavors parlavem d'aquests temes. (Com a anècdota, en aquells mateixos moments la política juvenil que tirava endavant la Generalitat era aquella que portava l'eslògan de "Tira't de cap al cap de setmana". És a dir, per la Generalitat l'únic que interessava a la gent jove era l'oci, anar a esquiar o anar a fer rutes amb cavall). Ara tothom parla de l'emancipació de la gent jove.
Una altra campanya que va ser trencadora i que va sortir del nostre local: "Legalització, ara!" amb la qual demanàvem la legalització de totes les drogues. Ens van caure crítiques de tot arreu. En un debat a la ràdio em van arribar a dir, un representant d'una altra organització política juvenil, que amb les nostres propostes les mares haurien de suportar veure els seus fills punxant-se a les portes de casa seva...
Un altre exemple. Corria l'any 97 quan començavem a preparar els documents de l'assemblea que vam fer l'any següent a Badalona. En aquells moments, entre quatre o cinc persones vam "parir" un document al qual li vam posar el títol de "Conflictes globals". No haviem sentit parlar del terme "globalització", però ja parlavem de les crisis ecològiques, de la injustícia del sistema econòmic, de la relació entre conflictes bèl·lics i conflictes socials i ambientals, etc.
Això són algunes de les coses que jo vaig viure. Però després han seguit moltes coses, moltes propostes, moltes reflexions, molta innovació, molta política. I tot gràcies a un treball eminentment col·lectiu, un treball de grup. I els resultats de l'acció de Joves són evidents. Joan Herrera (Diputat al Congrés), Raül Romeva (Eurodiputat) o Laia Ortiz (Diputada al Parlament) són fills de l'escola política de Joves.
Aquesta darrera Assemblea ha suposat un relleu en la coordinació de Joves. La Laia Ortiz i el David Cid han deixat de ser coordinadors. Abans ho havien estat el Bernat Pérez, la Susi Montón, el Sergi de Maya, el Joan Herrera o el Josep Vendrell. Ara lideraran el projecte la Janet Sanz i el Miguel Díaz. El llistó el tenen alt, però el superaran, perquè JEV és una organització amb molt passat, molt present i molt futur.
Ja he dit que no seria objectiu, i que no tenia intenció de ser-ho. Quan parlo de Joves parlo de política i de sentiments. Per tant no és possible l'objectivitat.
3 comentaris:
I es que es tan maco ser jove, i aquests ideals que es tenen...
El problema deu ser que creixem, no? Per què sinó no m'explico quan us arriba l'hora de governar, perquè sou com les JSC, que es predica una cosa, i es fa un altra.
Suposo que deu ser allò que t'he llegit alguna vegada, que quan veus desde dintre el govern, t'ho prens d'un altra manera, no?
Però estic amb tu que els Joves sou d'un altra pasta, suposo que els vostres "grans" no us han desacreditat prou, amb la quota de poder que tenen, no hi ha prou.
Totalment identificat amb aquesta entrada, Roger. Crec que una de les claus de la personalitat de JEV la trobem precisament en que ha estat una organització construïda en bona part en la travessera pel dessert. Nosaltres no podíem tenir diputats o regidors joves (els resultats electorals d'ICV no donaven per tant), ni agrupàvem a un percentatge d'afiliats al partit prou important com per a fer-nos valer en funció de la nostra capacitat de desestabilitzar el congrés d'ICV (com feien altres organitzacions). Només ens quedava una porta per influir: la qualitat de les nostres propostes. Quin oprgull quan el document de referència a ICV en una determinada qüestió era el que havíem elaborat des de Joves, passant per davant d'altres documents elaborats per gent molt sàvia. Quin orgull quan les nostres propostes feien que ICV conectés molt millor amb nous col·lectius de ciutadania. Quin orgull quan comprovàbe, que els nostres representants ereu digníssims dirigents polítics del partit que no tenien res a envejar a persones amb biografies més dilatades...
Ens ho hem passat molt bé i crec que hem fet la nostra aportació a La Causa. Ara ja no som joves, però estic d'acord amb tu, encara som de Joves.
Un bon mètode d'entrenament per al futur. Perquè això són els joves futur (i present, clar està).
Salut.
Publica un comentari a l'entrada