Joves d'Esquerra Verda, molt passat, molt present i molt futur

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la IX Assemblea de Joves d'Esquerra Verda. Joves és una escola de formació política i vital excepcional. Si en alguna cosa coincidim tota la gent que en algun moment hem format part de Joves és que, en el fons, mai deixem de sentir-nos part d'aquest projecte. Jo mateix em vaig "jubilar" de Joves ara fa sis anys i encara sento que forma part de mi. I, amb tota la modèstia, encara sento que jo formo part de JEV.

Direu que potser no sóc objectiu. No tinc intenció de ser-ho. Però el fet és que, malgrat que sempre hem estat una organització petita (permeteu-me que parli en primera persona), políticament sempre hem estat una espècie d'avantguarda política.

Alguns exemples:

Recordo que poc després d'entrar a Joves es va encetar la campanya "Ser joves, un trenca-closques que té solució". Estic parlant de l'any 95 o 96. Era una campanya que parlava de l'emancipació de la gent jove. Érem els únics que llavors parlavem d'aquests temes. (Com a anècdota, en aquells mateixos moments la política juvenil que tirava endavant la Generalitat era aquella que portava l'eslògan de "Tira't de cap al cap de setmana". És a dir, per la Generalitat l'únic que interessava a la gent jove era l'oci, anar a esquiar o anar a fer rutes amb cavall). Ara tothom parla de l'emancipació de la gent jove.

Una altra campanya que va ser trencadora i que va sortir del nostre local: "Legalització, ara!" amb la qual demanàvem la legalització de totes les drogues. Ens van caure crítiques de tot arreu. En un debat a la ràdio em van arribar a dir, un representant d'una altra organització política juvenil, que amb les nostres propostes les mares haurien de suportar veure els seus fills punxant-se a les portes de casa seva...

Un altre exemple. Corria l'any 97 quan començavem a preparar els documents de l'assemblea que vam fer l'any següent a Badalona. En aquells moments, entre quatre o cinc persones vam "parir" un document al qual li vam posar el títol de "Conflictes globals". No haviem sentit parlar del terme "globalització", però ja parlavem de les crisis ecològiques, de la injustícia del sistema econòmic, de la relació entre conflictes bèl·lics i conflictes socials i ambientals, etc.

Això són algunes de les coses que jo vaig viure. Però després han seguit moltes coses, moltes propostes, moltes reflexions, molta innovació, molta política. I tot gràcies a un treball eminentment col·lectiu, un treball de grup. I els resultats de l'acció de Joves són evidents. Joan Herrera (Diputat al Congrés), Raül Romeva (Eurodiputat) o Laia Ortiz (Diputada al Parlament) són fills de l'escola política de Joves.

Aquesta darrera Assemblea ha suposat un relleu en la coordinació de Joves. La Laia Ortiz i el David Cid han deixat de ser coordinadors. Abans ho havien estat el Bernat Pérez, la Susi Montón, el Sergi de Maya, el Joan Herrera o el Josep Vendrell. Ara lideraran el projecte la Janet Sanz i el Miguel Díaz. El llistó el tenen alt, però el superaran, perquè JEV és una organització amb molt passat, molt present i molt futur.

Ja he dit que no seria objectiu, i que no tenia intenció de ser-ho. Quan parlo de Joves parlo de política i de sentiments. Per tant no és possible l'objectivitat.