Aquesta setmana he tingut l'oportunitat d'assistir a una conferència de l'economista Emilio Ontiveros a l'entorn de la crisi econòmica i financera. Les conclusions no són massa optimistes: estem en una situació sense precedents des de la gran depressió de l'any 1929; les economies de la Gran Bretanya, Alemanya i Espanya ja estan en recessió; i la durada i abast de la crisi és inabastable.
Lamentablement en temps de crisi qui pateix més és la ciutadania. I això, des del punt de vista institucional, vol dir que qui ho pateix més són els ajuntaments. Primer, perquè és l'administració a la qual la ciutadania hi accedeix més directament. I, segon, i en el cas dels nostres ajuntaments, perquè es dóna la situació que estan assumint competències que no els són pròpies, sense que es prevegi un finançament addicional per aquestes matèries, i que fan referència a serveis més necessaris per la ciutadania en temps de crisi. Parlo, per exemple, de l'aplicació de la llei de dependència o de la gestió de les escoles bressol.
A aquesta situació de crisi econòmica i d'assumpció de competències que no els són pròpies, s'ha afegit darrerament la trista i lamentable declaració d'intencions del minstre Solbes afirmant que es retallaria els recursos destinats als ajuntaments.
Aquesta és la situació, a grans trets, actual dels ajuntaments. I aquesta és la situació amb la qual s'afronten els debats sobre els pressupostos dels ajuntaments de cara a l'any 2009. També a Cerdanyola. I aquí és on vull anar a parar.
Aquest any més que mai es necessita plantejar el debat dels pressupostos des de la responsabilitat i des de la unitat. Perquè això és el que la ciutadania demana i necessita.
Quan dic des de la responsabilitat vull dir que s'han de plantejar de forma austera però garantint, per damunt de tot, els serveis a la ciutadania. Això passa per reduir al màxim les despeses, amb mesures com la congelació de sous de polítics i càrrecs de confiança, però també amb altres mesures més efctives, i per fer el màxim per a mantenir i augmentar les prestacions socials.
I quan dic des de la unitat, vull dir que, per una banda, el govern ha de fer una previsió pressupostària global fugint de les lluites entre departaments. I, de l'altra, que govern i oposició han de fer els màxims esforços per a consensuar els comptes de l'any 2009 fugint de partidismes.
Aquesta unitat i responsabilitat s'ha demostrat que és possible aquest mes quan la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC) han estat capaces de consensuar un document en el qual es demana un millor finançament municipal i es planta cara al govern central davant de l'amenaça de reducció dels recursos als ajuntaments. I aquesta unitat també s'ha demostrat, a Cerdanyola, quan en el manifest de la Diada Nacional es donava suport al posicionament de la FMC i l'AMC.
Ara cal tornar a donar mostres d'aquesta unitat i responsabilitat. Una altra cosa seria imperdonable.
4 comentaris:
Roger, no vull ser demagog, però i si a part de congelar-vos el sou, els baixessiu i els recoloquessiu al lloc on han de ser? Crec que seria una bona forma de demostrar a la ciutadania que esteu amb ells, que quan s'incrementin les llistes de l'atur aquesta gent no pensi que perquè ells estan allà i uns altres....
Com a càrreg de confiança ho podries plantejar, no?
La resta del plantejament em sembla del tot coherent.
PD: A la meva empressa s'ha fet, els directius ens hem baixat el sou un 23% i em pujat les hores extres no remunerades un 8% per contenir la despesa i no tenir que despatxar a ningú. Al mateix temps els treballadors ha aceptat no cobrar les hores extres i que es tornin en hores.
Pots dir tu el mateix?
Crec que es una mesura que es pot plantejar. Però més com una mesura "publicitària" que no pas efectiva, perquè en el fons la reducció de despesa per reducció de sous és la xocolata del lloro enfront de la situació econòmica que tenim per davant. Tot i que, com dic, jo no tinc cap problema en plantejarho, crec que hi ha altres mesures més eficaces i urgents a aplicar.
Sobre el tema de les hores extra desconec com funcionen. Sobretot pel que fa a l'administració pública, ja que si no m'equivoco en aquest àmbit estan més restringides.
Tot suma, no?
I mes si comptem que els polítics han de fer una mica de publicistes, o sigui que han de vendre que unes polítiques son adequades enfron unes altres. Han de vendre una mica la moto al personal.
Jo crec que us faria guanyar adeptes si es fa be, no de cara a la galeria, i crec que a Cerdanyola sobre tot necessiteu mesures que facin guanyar la confiança del personal.
Una cosa que he vist, almenys al meu ajuntament, és la de la baixíssima productivitat de molts funcionaris públics i un escàs control del material amb que treballen els operaris. Hi han, per exemple, emmagatzemaments de plantes destinades a jardins públics d'alguns dies en juliol a 40 ºC, i quan han anat a plantar, les plantes estaven torrades. Però no passava res. Es tornava a ficar mà a la caixa. Com aquesta, centenars.
Pense que fa falta una política d'incentius per a les bones pràctiques i inspeccions més regulars per a evitar-ne de dolentes.
Salut
Publica un comentari a l'entrada