...per parlar de comunicació, cultura, política i altres coses que em vinguin al cap, partint d'una frase d'Isaac Newton: "Si he vist més lluny que la resta és perquè he pujat a esquenes de gegants". I és que per a construir, hem de saber valorar el que han fet altres abans.
dissabte, 27 de setembre del 2008
Mar i muntanya amb Llàgrimes de tardor
Demà tinc la família a dinar a casa. Per aquells/es que no ho sapigueu, m'agrada bastant cuinar.
Ara mateix arribo de La Boqueria: gran Mercat, amb gran relació qualitat preu si saps trobar les parades adequades, però que lamentablement cada cop és més atracció turística amb les incomoditats que això comporta. Però, al que anava, torno ara de La Boqueria on he comprat els ingredients pel plat principal de demà: pollastre de pagès, sépia i escamarlans. Un plat "mar i muntanya". És relativament senzill de fer i sempre queda bé.
De primer encara no sé què faré. Suposo que alguna amanida o alguna crema de pastanagues o porros. Ja veurem.
I després del pollastre, els formatges.
I tot acompanyat d'un vi de la Terra Alta: Llàgrimes de Tardor.
A veure què tal va.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Caram, Roger, no sabia que t'agradés cuinar. Me l'apunto!
Té una "pinta" excepcional, i això que per la meua terra és una espècie de sacrilegi barrejar allò que ve de la mar amb els animals que venen de terra.
Ja passaràs la recepta.
Salut i bon profit.
Finalment em va quedar bé el plat. Però podria haver estat millor. Encara no domino del tot les salses...
Publica un comentari a l'entrada