dijous, 14 de febrer de 2008

Bloc de campanya (5): Desarrollisme o futur, gris o verd.


Ahir vaig assistir a la conferència que el Joan Herrera, candidat d'ICV-EUiA, va oferir al CCCB de Barcelona. I en vaig sortir força satisfet. Per dos motius. Un personal i l'altre polític.

El personal ve donat pel fet que un encara no acaba d'assumir com el Joan Herrera, amb el qual he crescut i m'he format políticament gràcies a la nostra etapa a Joves, s'ha convertit en un dels polítics principals del mapa polític català. Fa quatre anys vaig viure directament, formant part del nucli de campanya d'ICV-EUiA, la seva primera campanya com a candidat. Va ser una campanya apassionant però dura. Molta gent jove formavem part d'aquella campanya. Hi posavem més ganes que experiència.

El 10 de març vam viure com, per primera vegada, un acte d'ICV-EUiA aconseguia omplir l'Auditori de Barcelona. Vam comptar amb el suport de l'Ismael Serrano, amb el qual, el dia següent, vam compartir una cosa que crec que mai oblidarem: els atemptats de l'11-M. Recordo com el matí de l'11-M l'Ismael Serrano va trucar al local d'ICV i ens va dir que necessitava passar el dia amb nosaltres. Algunes de les bombes que van esclatar aquell dia van esclatar al seu barri i no aconseguia contactar amb gent que coneixia.

Quatre anys després la campanya la visc amb menys intensitat. Però els records hi són.

Però l'acte d'ahir també té, per a mi, importància política. Enmig de la grisor, de la subasta, dels despropòsits i de la pèrdua d'ideologia d'aquesta campanya, és necessari fer veure que hi ha una alternativa diferent al que suposen els grans partits. Ho deia el Joan ahir: "En una campanya en què els conservadors fan de dreta populista, els lliberals de dreta dura i els socialdemòcrates de lliberals, el que ens toca fer a nosaltres és ser els defensors dels somnis de l'esquerra".

Per Herrera el debat és si volem més desarrollisme o futur, "gris o verd" va dir, i va assegurar que davant dels reptes econòmics i ecològics no es pot optar ni pel cofoïsme del PSOE, que opta per l'anar fent com si no passes res, ni pel catastrofisme del PP.

Un altre dels punts que va voler destacar el Joan Herrera té a veure amb el famós vot útil del qual tant hem parlat en aquest bloc i en d'altres (bàsicament socialistes). I ho va fer per remarcar l'absurditat d'aquest fals dilema que diu que el vot a ZP és l'únic vot útil per aturar al PP. El vot a ICV servirà per aturar el PP, i per aturar les temptacions cap a la dreta del PSOE.

També crec que és destacable l'afirmació que va fer en el sentit d'assegurar que ICV-EUiA serem l'única força política que portarem el catalanisme d'esquerres al Congrés. I ho va dir amb un exemple ben clar: serem els únics que anirem al Congrés creient-nos l'Estatut i exigint-ne el seu desplegament. Això no ho faran aquells que, tot i tenir molts diputats, tenen la veu silenciada al Congrés (PSC), ni aquells que no es creuen l'Estatut (ERC i PP), ni aquells que primen el seu vessant conservador per davant del seu vessant nacionalista (CiU).

Veient i escoltant la conferència d'ahir tinc més clar quin és el vot útil: ICV-EUiA.

2 comentaris:

Andrés Martín ha dit...

Primer de tot, que gran és Ismael Serrano.
I en Joan Herrera un altre fora de sèrie.
El PSOE centra la seva campanya en captar l'electorat que dubta entre votar PP i votar PSOE. Això comporta relaxar el discurs d'esquerres i animar-se a recolzar polítiques, almenys, liberals (els xecs, per exemple).
Així que IU-ICV han de ser els garants de les polítiques d'esquerres, perquè som els que més creiem en elles. Un PSOE amb majoria absoluta s'assemblaria molt a un PP governant en minoria.
Així que aquelles persones que es consideren i creuen en l'esquerra ideològica, han d'apostar per IU-ICV.

Ricardo Bonilla ha dit...

En serio, voteu IC=EUA=EV=PC es el vot d-esquerres