Bloc de campanya (2)

No acostumo a coincidir massa amb les opinions de la Pilar Rahola, però l'article que va publicar ahir a La Vanguardia, titulat La Subasta, em va semblar encertadíssim. Us enllaço aquest article, però també en vull transcriure un fragment aquí. Sobre la subhasta de promeses electorals, especialment els 400€ de ZP, Rahola escriu:

"Las preguntas son tan simples como imposibles las respuestas. Si Zapatero puede regalar dinerito en junio, ¿por qué no lo da ahora que gobierna? ¿Por qué bonifica el trabajo? ¿No sería más lógico invertir en aspectos sociales, en lugar de repartir calderilla? ¿Es decente plantear de forma universal una medida como esta? Y así sumamos en una carrera de reparto de la bolsa pública, que incluye ayudas por parir, ayudas por comprar piso, ayudas por trabajar, etcétera. Cualquier política seria y honrada hablaría de guarderías, en lugar de partos; de control del suelo público y de políticas de vivienda social, en lugar de incentivos; de política social, en lugar de bonificar el trabajo. Pero, sin duda, la política seria no da los dividendos que garantiza el estilo "gil y gil" de reparto del dinero. Es exactamente lo mismo que hace Mariano Rajoy subastando puestos de trabajo, ayudas para mujeres, jóvenes, etcétera. Todo vale en la subasta electoral, quizás porque la exigencia ciudadana es tan deficitaraia, como deficitarios son los contenidos políticos de sus candidatos".

D'altra banda, un dia després que el Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda, David Cid, presentés a Cerdanyola la campanya "El curro està fotut", s'ha publicat un estudi, per part de l'Obra Social de la Caixa de Catalunya, que és preocupant. Algunes dades:

• La meitat de la gent jove que viuen a casa dels pares serien pobres si s'emancipessin.

• Segons aquest estudi, els menors de 16 anys i els majors de 65 són els col·lectius amb més risc d'exclusió social, amb taxes de pobresa moderada del 24% i del 31%, respectivament.

• La infància es troba en una situació preocupant, ja que el 5'4% viu per sota dels 3.037€ anuals, i el 10'3% ho fa per sota del 4.231€.

• Comparant amb països com Finlàndia o Dinamarca, a Espanya la taxa de pobresa en la franja d'edat dels 16 als 24 és menor. Però això té una explicació evident: a Espanya la gran majoria de gent entre 16 i 24 anys viu encara a les llars familiars, mentre que a la resta d'Europa l'emancipació es produeix molt més aviat.

Tot això són mostres de la feblesa de l'estat del benestar espanyol. I, aquesta feblesa, ja gairebé endèmica, del nostre Estat, no s'arregla a base de política de xecs i de beneficència, sinó a base de polítiques socials que vagin a l'arrel dels problemes.