L'estiu de l'any 1988 vaig tenir l'oportunitat de viure el primer gran concert de la meva vida. Tenia només 14 anys i vaig poder veure, en un directe brutal, a Bruce Springsteen al Camp Nou.
Un mes més tard el vaig tornar a veure, també al Camp Nou, juntament amb Sting, Peter Gabriel, Youssou N'Dour, Tracy Chapman i el Último de la Fila, al mític concert d'Amnistia Internacional.
No sé si era el 1992 o el 1993 vaig tornar a anar a un concert del Boss. Aquest cop a l'Estadi Olímpic.
20 anys deprés d'aquell primer concert, el tornaré a veure. I novament al Camp Nou. Ahir, després d'estar trucant des de les 10 del matí fins a les 15.30h. (avantatges d'estar de baixa) vaig aconseguir dues entrades pel concert del 20 de juliol.
Ara tinc uns mesos per davant per anar assaborint, un cop més, els ritmes del Boss i anar preparant-me per la gran cita.
2 comentaris:
Bones Roger!
Jo també aniré a vuere el Boss, en el meu cas, per primera vegada. Tot i que no coincidirem, jo tinc entrades pel primer dia, el 19. Visca el Boss!!!
Hola,
suposo que sóc d'una altra generació que la vostra, Roger i Javi. Raó per la qual se'm fa difícil resseguir allò que diu i canta el Boss. Com també no entenc massa aquesta fal·lera per aconseguir entrades (el dia que es posaren a la venda vaig veure i "patir" una persona intentant connectar-se de qualsevol manera per aconseguir unes entrades) sigui com sigui. Però la respecto i desitjo que passeu un bon concert, autèntica "missa" laica de la música amb regust nord-americà, de la USA obrera i compromesa.
Personalment i d'aquelles contrades, m'agrada més el blues - poesia escrita amb solfa -, el jazz i alguns i alguns cantants "outsiders".
Vaja, el que ja he dit: bon concert, que espero expliqueu abastament a la blocosfera cerdanyolenca!.
Publica un comentari a l'entrada