Diuen The Pinker Tones en un dels seus temes que "la sabiduría popular es más popular que sabia". Per un cop discreparé. Encara que sigui només un cop.
I és que aquests dies segur que més d'un està pensant en un dels refranys més populars: amb aquests amics no calen massa enemics.
Montserrat Tura, número 2 del PSC, pocs dies després del desastre electoral critica obertament la campanya del seu propi partit.
Josep-Lluís Carod-Rovira, vice-president en funcions de la Generalitat i ex-cap de llista d'ERC, demana la dimissió del seu actual cap de llista pocs dies després de la patacada electoral.
Avui, Ernest Benach, número 2 d'ERC en les darreres eleccions, també s'apunta a demanar la dimissió del seu propi cap de llista.
Noti's que el mitjà escollit per a fer aquestes declaracions no és casual. Diguem que a can Godó, que seria tant com dir a can Còrsega, es freguen les mans amb tot això. Per això, tot i que he començat el post recordant el refrany dels amics i els enemics, crec que el més adient és mencionar aquell que ens recorda qui són els primers en abandonar un vaixell quan s'enfonsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada