dimarts, 6 de juliol del 2010

Falsos debats amb efectes imprevisibles


Aquest matí he assistit a una roda de premsa en la qual es presentava un manifest contra el racisme i a favor de la cohesió social, signat per SOS Racisme, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, CCOO, UGT i el Moviment Laic i Progressista. Algunes de les reflexions que han sortit en la roda, crec que cal tenir-les en compte.

En concret crec que és de destacar la idea de la facilitat amb la què es generen avui dia falsos debats socials que poden generar situacions polèmiques. Debats inexistents que, en ocasions poden portar a la ruptura de la cohesió social. I aquests falsos debats són, lamentablement, molt presents quan es parla del col·lectiu d'immigrants.

Els exemples són molts. Tenim el cas de Vic que, en el seu dia, decideix denunciar els immigrants en situació irregular centrant tota l'atenció en el col·lectiu immigrant i no en la causa de la immigració o en les empreses que fan treballar immigrants en situació d'explotació aprofitant la seva situació irregular. Tenim, més recentment, els falsos debats sobre la prohibició de l'ús del vel integral o de la burca, a què s'han abocat (en una cursa més mediàtica i demagògica que política o social) diversos ajuntaments catalans. I el pitjor d'aquests debats és que, lluny d'aturar-se, generen un efecte de bola de neu que se sap on comença, però no on acaba.

I els primers efectes són clars: posar en el punt de mira el col·lectiu immigrant en un moment de crisi econòmica en el qual, qualsevol fractura social pot ser dramàtica. I és que és molt senzill fer aixecar les passions més baixes de les persones en un moment com l'actual. És molt senzill i molt perillós perquè, com és evident, en una situació com aquesta qui hi surt perdent són, sempre, els col·lectius més desafavorits. En aquest cas, el col·lectiu immigrant.

I el més trist i preocupant, és que no és la ciutadania qui està atiant aquests debats, sinó que són les administracions i la majoria (no tots) de partits polítics, a qui se suposa més sentit de la responsabilitat, qui s'està dedicant a llençar benzina al foc.