El 20-J a Cerdanyola (1)

Diumenge passat Cerdanyola va ser una de les ciutats catalanes on es va dur a terme la consulta sobre la independència de Catalunya. Sobre aquestes consultes se n'ha parlat molt. I, per tant, el que aporti jo segurament serà poc.

Crec que s'ha caigut sovint en postures i raonaments maniqueistes, tant pel que fa a la participació, com pel que fa als resultats de la consulta. I les postures maniqueistes en política no solen ser massa aconsellables.

Sobre la participació, tenim qui es dedica, contínuament, a ridicularitzar-la. A Cerdanyola ha estat del 14%. Cert que és un percentatge que, a priori, pot semblar baix. Segurament ho és. Però a aquests que es dediquen a ridicularitzar el resultat i que, en base a la participació, dedueixen que el que es planteja en aquesta consulta és una qüestió que no importa a la ciutadania, potser haurien de tenir les mires més amples i potser haurien de fer el mateix discurs (cosa que no fan) quan, per exemple, la participació en el referèndum de l'Estatut o la participació en les eleccions europees no arriba al 40%. Pel tipus de consulta i pels recursos que s'hi dediquen, aquesta baixa participació és més preocupant (i més significativa) que la baixa participació en la consulta de diumenge. Sense anar més lluny, a mi em preocupa molt més, i crec que és un problema polític molt més greu, que en les eleccions municipals hi voti només el 50%.

I després tenim la valoració dels resultats. Per una banda tenim, com deia ara, les postures que el ridiculitzen escudant-se en la participació. I, per l'altra, tenim qui vol fer veure que el 80 o 90% favorable a la independència és el primer pas per una Catalunya independent. Ni una cosa ni l'altra. La consulta de diumenge té el seu valor simbòlic, però, n'estic convençut, el resultat no seria, ni de lluny, el mateix si la consulta fos realment vinculant.

Però, sincerament, per a mi aquestes no són les qüestions essencials del referèndum. El positiu d'aquestes consultes, al meu entendre, és que posa sobre la taula una cosa que fa ben poc era impensable: que a Catalunya estem en condicions d'afrontar el debat del model d'Estat que volem sense crispació ni dramatismes. Lamentablement, alguns encara no ho han entès.