divendres, 14 de maig del 2010

El final d'una legislatura

Arrel de les dimissions d'un regidor i una regidora del PSC, parlava ahir amb dues persones del món de la política de Cerdanyola, i de dos partits diferents, i a totes dues els vaig dir el mateix: aquesta legislatura, com a mínim pel que fa a la projecció pública de la política local, està sent un desastre. I feina tindrem per a què d'aquí a un any, més o menys, la gent vagi a votar.

La imatge és negativa des del principi. I la responsabilitat, col·lectiva. Del partit més gran al partit més petit, tots en sortim malparats d'aquests tres anys. Sense entrar en qüestions de fons, només cal fer un retrat de com estan els grups municipals per entendre que hi ha coses que no van bé. El grup d'ICV-EUiA perdem, a mig camí, un regidor i som fets fora del govern per una moció de censura. Al grup socialista li dimiteixen 3 de 10 regidors, entre ells el cap de llista, i accedeix a l'alcaldia pactant una moció de censura amb CiU i posant d'alcaldessa la candidata que anava al número 8 de la llista. CiU que, després d'assegurar que estaria a l'oposició, entra al govern per a què 2 anys després li destitueixin a la seva cap de llista i acabi de nou al govern, canviant el soci inicial. I el PP que acaba la legislatura amb el seu cap de llista fora del grup popular i participant als plens com a regidor no adscrit, després d'una batalla interna intestinal.

Si tenim en compte que encara queda un any per a les eleccions i que ara es comença a parlar de llistes electorals, no és descartable que encara hi hagi més moviments estranys en els propers mesos. Més encara quan, es diu, que la lluita per encapçalar les candidatures de PSC i CiU serà ben calenteta.

Ja deia abans que la responsabilitat d'aquesta situació és col·lectiva i tothom (i m'hi incloc en la mesura que em toca) ha de fer una profunda reflexió. Potser peco d'ingenuïtat però jo estic convençut que als partits polítics de Cerdanyola hi ha gent capacitada per a redreçar la situació. Esperem que ho aconsegueixin. Si no és així, entre aquest panorama i el descrèdit general de la política i els polítics, esforços gegants haurem de fer per a què l'últim diumenge de maig de l'any que ve la ciutadania vagi als col·legis electorals a votar.