Es poden llegir avui multitud de coses sobre la figura de Samaranch. Curiosament es llegeix sobretot el seu paper com a president del COI i com a president de La Caixa. Però del seu franquisme actiu, per dir-ho d'alguna manera, se'n parla ben poc. I quan se'n parla es posa en passat. "La sombra de su pasado franquista lo persiguió hasta el final de su carrera", diu avui el diari Público. No fotem. Si el 20 de novembre de 1975 dius que "el franquisme és un dels més brillants períodes de la història d'Espanya", o que era un "període de pau", o que "tots els espanyols plorem la mort de Franco"; si el 18 de juliol de 1974 celebres, braç amunt, l'alçament de Franco (vegeu la fotografia de l'anterior post); si en aquella època eres franquista, avui també ho ets.
Declaracions de Samaranch, llavors president de la Diputació de Barcelona, després de la mort de Franco:
El mandato de Franco va a representar, segun mi opinión, uno de los más brillantes periodos de la historia de España, sin duda alguna. Encontró un país subdesarrollado, miseria, poca cultura, y deja un país con todos los problemas, desde luego los hay, pero muchos derivados del fantástico desarrollo experimentado por nuestro país en estos últimos años de paz.
(···)
Todos los españoles lloramos la muerte de Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada