barcelones

Sortim del carrer Cardenal Casañas i ens trobem a sota de casa un personatge amb un gos i una flauta demanant diners. Anem cap a la Rambla i entrem al metro. Parada de Liceu.

Dintre del metro una família de turistes. Ella, una dona negra, de pell molt fosca. Ell un home blanc, sembla més gran que ella. Els dos fills, ni blancs ni negres. Un noi adolescent, i una nena petita. Ens pregunten on han de baixar per anar al Parc Güell. Jo crec que a Vallcarca. Un altre home diu que a Lesseps. Decideixen baixar a Lesseps.

Continuem línia verda cap amunt. Arribem a Vall d'Hebrón. Comença a ploure una mica i tot està en obres. És difícil arribar a l'hospital, i és difícil creuar la Ronda. Nosaltres hem de baixar cap al Carmel. I un cop baixem cap al Carmel, pugem per carrers d'escales mecàniques i d'escales no mecàniques. Pujades i baixades. Veiem un pis. Un estudi. No està malament. Mal comunicat. Però ens diuen que a l'estiu s'inuagurarà allà mateix la nova parada de metro del Carmel. I ens ve al cap el famós esvoranc.

Del Carmel baixem caminant cap a Horta. Parem a dinar a un restaurant gallec. No en recordo el nom. És un restaurant gallec, gallec. Menjar gallec, i homes gallecs. L'única dona està a la cuina. Cuinant, entre altres coses, el pop a la gallega i la truita de patates que demanem. Ens pregunten si volem "pan normal o pan con tomate". Acabem menjant "pan normal y pan con tomate". A la taula del costat un home jubilat dina sol. Després se li afegirà un altre home. Dina algun tipus de "cocido", i de segon un gran plat de peix i marisc. "Para ser un jubilado, hay que ver como comes" li diu l'home del bar "no sé cómo comes tanto si no haces nada en todo el día". L'home jubilat fa cara trista. És dissabte i dina al bar. La nostra teoria: és un home gallec que va haver de deixar la seva terra per venir a Barcelona. A Horta. Ha treballat tota la vida en una fàbrica. Ara és jubilat i vidu. És una persona trista. Ens preguntem si tots els homes que estan al bar, a la barra o asseguts (i que en tota aquella estona han discutit de coses tant diverses com si bascos i navarresos són el mateix o sobre quin ha estat el millor àrbitre de futbol de la història), han sortit mai d'aquell barri. Ens dóna la sensació que aquella gent no deu haver anat mai a la Plaça de Catalunya. Marxem d'allà i jo em quedo amb les ganes de tornar-hi. De tornar-hi amb una càmera i de rodar aquelles cares tristes parlant de la seva vida.

Baixem pel Passeig de Maragall, fins que trobem una parada de metro. De la línia groga. En un fanal, una banderola de BTV. L'eslògan: "La caixa tonta?". I recordo la vocació de marginalitat de BTV amb un anunci que deia una cosa similar a aquesta: "La gent vol tele-escombraria. Per això nosaltres fem programes d'arquitectura".

Baixem a la parada de Jaume I. I, entre turistes, tornem cap a la Plaça del Pi i el carrer Cardenal Casañas. A la Plaça del Pi hi ha una de les fires habituals de cap de setmana. El personatge del gos i la flauta, ja no hi és.

barcelones