Eixos

Des de fa un temps hi ha un corrent que ens vol fer creure que els eixos que tradicionalment han caracteritzat la política catalana (esquerra-dreta, catalanisme-no catalanisme) ja no tenen sentit. Bé, ens volen fer creure que un dels eixos ja no té sentit. Òbviament es tracta de l'eix esquerra-dreta.

D'entrada és força demostrable que els qui defensen que actualment ja no té sentit parlar d'esquerres i de dretes són, habitualment, gent de dretes. I diria més: solen ser gent de dretes acomplexada per ser-ho.

Al marge d'aquest fet, voler eliminar de l'agenda política i ideològica l'eix esquerra-dreta per centrar-nos només en l'eix catalanisme-no catalanisme és, al meu entendre, admetre que es té una ideologia de curta volada. I m'explico. Si, com diuen alguns, estem més a prop que mai de veure Catalunya com a Estat independent, què haurem de fer quan això sigui un fet? S'hauran acabat ja totalment les ideologies? Haurem d'inventar-nos un altre eix? O potser és que, en el fons, els qui defensen que l'únic eix vigent és el del nacionalisme tampoc creuen que aquesta hipotètica independència sigui tant propera? Qui sap.

De totes maneres, la pràctica quotidiana, la vida en definitiva, és tossuda. I aquesta pràctica i aquesta vida, mal que pesi a alguns, dóna absoluta vigència a l'eix esquerra-dreta. La fallida del sistema econòmic que estem vivint en la crisi actual n'és un exemple "macro". La polèmica sobre la immigració a Vic n'és un exemple més proper. Què hi ha que diferencïi més a dretes i esquerres que la lluita per garantir els drets bàsics d'un col·lectiu? Clar que sempre hi ha qui sempre està disposat a reblar el clau fins a límits insospitats. És el cas del diari Avui que, en un exercici informatiu gairebé delirant, obre en portada avui amb un titular per emmarcar: "Madrid obliga Vic a inscriure els sensepapers". Una agressió més de l'Estat espanyol contra Catalunya (noti's ironia).

En fi, que per molt que insisteixin alguns (molts), l'eix esquerra-dreta té, segurament, més sentit que mai. I que consti que qui escriu això està convençut que a la política catalana hi tenen vigència els dos eixos.