Si un dels protagonistes de la setmana ha estat el Bisbe de Sant Sebastià, l'altre ha estat, sens dubte, l'alcalde de Barcelona, en Jordi Hereu.
Com em deia algú pel Faceebook, quan l'altre dia es feia pública la notícia que Barcelona optarà celebrar els Jocs Olímpics d'hivern de l'any 2022, segur que més d'un va anar corrents a veure el calendari, perquè la notícia era més pròpia del dia 28 de desembre que no pas del 13 de gener. Per mi l'espant va ser doble perquè em vaig assaventar de la notícia per boca de l'inefable Josep Cuní. Així que ja us podeu imaginar...
Conyes a part, la notícia té tela, com se sol dir.
Els Jocs Olímpics de Barcelona van deixar un molt bon gust de boca a la ciutadania. També a mi. I, al marge del propi esdeveniment esportiu, van servir per "posar maca" una ciutat que estava en clara decadència. Però tothom era conscient que aquest model de fer créixer una ciutat a base de grans esdeveniments no podia ser utilitzat de forma permanent. Per això, quan en Pasqual Maragall es va treure de la butxaca el Fòrum de les Cultures es van aixecar tants recels. Recels que, per cert, encara duren i que van ajudar a instal·lar en el pensament col·lectiu el convenciment que, ara sí, s'havia d'acabar amb la Barcelona dels grans esdeveniments. Que això era una etapa superada i que, com deia encertadament l'Imma Mayol, era l'hora de la Barcelona en minúscules.
Doncs bé, sembla que no n'han après. I tornen amb una proposta que, a més, té un grau de comicitat que, al marge de si s'acaben celebrant aquí els jocs, no crec que sigui el que més necessita Barcelona en aquests moments.
Com tampoc crec que sigui el que la ciutadania, de Catalunya i de Barcelona, demana en l'actualitat. Que en un temps de crisi econòmica com l'actual l'alcalde de la ciutat de Barcelona surti amb una proposta com aquesta, ha d'emprenyar a més d'un. I amb tota la raó. És temps d'austeritat, de racionalitat i de polítiques adreçades a les persones. Ben allunyat del que, aparentment, sembla que ha de ser la celebració d'un esdeveniment d'aquestes dimensions.
Al marge d'això, em vénen al cap projectes polèmics i dubtosos que sembla que poden renéixer amb aquesta iniciativa. Si el Fòrum de les Cultures va aixecar recels per determinades operacions urbanístiques, segur que ara aquestes sospites es traslladaran cap als Pirineus. Qui ens diu que no proliferaran projectes polèmics com els de les pistes d'esquí de la Vall Fosca o l'ampliació de l'estació de Baqueira? Ahir ja sentiem al Síndic d'Aran assegurant que un projecte com aquest requeriria la construcció d'autovies per "acostar" Barcelona als Pirineus.
En fi, molts dubtes a l'entorn d'un projecte que té clara forma de carta electoralista i que pot acabar pasant factura a qui l'ha posat sobre la taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada