
Ara que sembla que alguns es (ens) poden (podem) quedar al carrer més tard o més d'hora, sempre va bé veure que hi ha qui se'n surt de la manera més inverossímil. És el cas del noi de la fotografia. Us preguntareu qui és aquest personatge... Doncs és Gary Brolsma, el responsable del naixement del fenomen Numa Numa.
Un bon dia, Gary Brolsma es va posar davant del seu ordinador, davant de la seva webcam, es va posar els auriculars i va posar el play al seu CD. La banda sonora era el tema "Dragostea din tei" del grup moldau O-Zone. El resultat d'aquesa acció el teniu aquí:
Òbviament d'aquest fenomen Brolsma n'ha fet negoci (podeu visitar aquí la seva web) i, segurament, que igual que ha pujat a l'estrellat caurà ben avall quan el fenomen es desinfli, però mentre això no passi, ell deu pensar que le quiten lo bailao. I és que no tothom és entrevistat a la NBC o a l'ABC. No tothom ha entrat al llibre dels Rècords Guiness per un vídeo amateur. I no tothom veu com el New York Times li dedica un article.
Brolsma va penjar el vídeo a internet, i en tres mesos va ser vist més de 2 milions de cops. A youtube aquest vídeo ha rebut gairebé 33 milions de visites. Aquest Numa Numa Dance ha creat un fenomen imparable de vídeos amateurs a la xarxa. Aquí en teniu alguns en els quals la gent imita al propi Brolsma:
I el més espectacular, l'aparició de la paròdia del vídeo de Brolsma a un capítol de South Park:
Òbviament d'aquest fenomen Brolsma n'ha fet negoci (podeu visitar aquí la seva web) i, segurament, que igual que ha pujat a l'estrellat caurà ben avall quan el fenomen es desinfli, però mentre això no passi, ell deu pensar que le quiten lo bailao. I és que no tothom és entrevistat a la NBC o a l'ABC. No tothom ha entrat al llibre dels Rècords Guiness per un vídeo amateur. I no tothom veu com el New York Times li dedica un article.
Total, que el món està fatal, perquè està fatal. Però en temps com els actuals en els quals les llistes de l'atur augmenten dia a dia, Gary Brolsma potser fa veure la llum a més d'un.
2 comentaris:
Es genial...potser el que necessitem tots una mica és això....deixar-nos anar de tant en tant.
Doncs potser sí. Potser les coses anirien millor...
Publica un comentari a l'entrada