Demà farà deu anys de la mort de Rafel Alberti. Un personatge que recordo haver vist, quan jo era ben petit, fent un recital de poesies a una de les mítiques festes del Treball que organitzava el PSUC a la recta de l'Estadi de Montjuïc a principis de setembre de cada any.
He rebuscat per internet i crec que aquest recital va ser a la Festa de l'any 1981. Jo tenia 7 anys. En aquells temps no m'atreia la seva poesia ni, si he de ser sincer, la seva militància i compromís polític. Quan era petit m'admirava la imatge d'un home gran amb una llarga melena blanca.
Ara vull recuperar-lo. I conèixer més aquest poeta-polític, compromès amb la lluita anti-franquista, que en aquest vídeo recita i canta (o ho intenta) el seu famós "A galopar", amb el gran Paco Ibáñez.
6 comentaris:
Señor Mena, que passa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet? Ja li contesto jo: CORRUPCIÓ. Quina vergonya quina article escriurà vostè ara?
No es cansaran mai de prendre els diners?
Em sembla que la seva credibilitat ja ni tan sols existeix. Li faré una recomenació: abandoni, dimiteixi, vagint-se tots. No ens prenguin més el pel, no ens facin creure que treballen per nosaltres si ni tan sols sap vostè el que és treballar pels ciutadans.
Tan debò aquesta nateja de lladres se'n porti la brutícia per sempre.
Ja que el señor Mena censura els comentaris del seu blog m'agradaria poder expresar-me i dirigir-me a ell
No crec que aquest sigui el lloc indicat per a dirigir-te al Jordi Mena, i menys en un post dedicat a l'Alberti, però vaja...
Doncs tornant a l'Alberti, més que els poemes "militants" et recomanaria el recull YO ERA UN TONTO Y LO QUE HE VISTO ME HA HECHO DOS TONTOS (Ed. Cátedra), poemes de l'any 29 dedicats a còmics del cinema com Chaplin, Lloyd, Langdon, Laurel i Hardy o l'enorme Keaton. Apa.
En prenc nota. Pot estar molt bé.
Crec que va ser l'any 82 quan amb sis anys vaig arribar a Cerdanyola. El segon d'EGB el vaig fer al Virio i la meva tutora va ser la Mª Angeles. Una mestra excel.lent i amiga d'en Juan R. Recordo que ella ens va introduir en la poesia amb poemes de Machado i Alberti. Recordo molt especialment com amb set anys em va fer pensar aquell:
¡Qué altos
los balcones de mi casa!
Pero no se ve la mar.
¡Qué bajos!
Com podia ser que una cosa fos alta i baixa a la vegada... sempre me'n recordaré.
Publica un comentari a l'entrada