Ahir em vaig endur una sorpresa en agafar el diari: s'havia produït el debat de política general al Parlament de Catalunya, i jo ni me n'havia adonat. Pensant una mica, sí que vaig recordar, vagament, que els dies anteriors s'havia parlat d'aquest debat. Però no m'havia aixecat cap tipus d'interès.
Del diari només en vaig llegir els titulars. La notícia en sí, tampoc m'interessava. I això que hi havia en joc tot el tema del finançament. No m'interessava.
Ahir a la nit em va venir una pregunta al cap. I, degut a la meva militància política en un dels partits del govern, em va venir de forma autocrítica.
Si a mi no em va interessar ni el debat ni la notícia, li devia interessar a gent que no tingués cap implicació política?
I darrera d'aquesta pregunta en vénen unes quantes altres. Cadascú es pot fer la seva.
9 comentaris:
És simptomàtic, Roger, jo també em considero una persona interessada en política i la veritat és que tampoc hi vaig parar atenció. Ja fa temps que la política a les grans esferes va deixar de despertar-me la curiositat...
Els debats de política als Parlaments cada vegada m'interessen menys, ja que la majoria de les decisions més importants es prenen de portes cap endins d'aquestes sales. Molts d'aquestos debats es fan de cara a una galeria a la qual tampoc l'interessa massa el que allà ocórrega.
La gent del carrer, interessada de manera lleu en la política, prefereix que els anàlisis se'ls donen fets. Per això, connecten la ràdio o la tele i diuen "amén" a allò que opine el predicador de torn.
Salut.
Ei Roger,
Doncs et vas perdre un bon debat i un discurs boníssim del Jaume Bosch. Feia temps que no sentia un discurs tan d'esquerres al Parlament. De fet volia dedicar un post al meu blog (cosa que encara no descarto) però finalment he preferit escriure per la indignació que m'han despertat els dos articles al tot cerdanyola sobre l'are.
Roger, es el que t'intentem d'explicar alguna gent quan parlem amb tu via blog.
El problema quan manava CIU a Catalunya es que no manaven els nostres, i ara no es pot dir, i com deia un dia per la radio en Pere Portavella, ara anen els meus, ja sigui per una banda o per l'altra.
Jo personalment no veig la diferencia, se que es molt difícil governar amb coalició, i la mostra pot estar a Cerdanyola, però d'això a que entre el tripartit i CIU quasi la única diferencia sigui de persones?
Crec que us esteu allunan, poca gent dintre dels governs veig jo preocupades pels ciutadans i no pels seus partits i pel que els hi pugui passar.
Res Roger, crec que sou vosaltres qui heu de fer les coses desde dintre perquè això importi a la gent, ara això no passa.
Òbviament és simptomàtic, i no pas psimtomàtic...
Quin mal als ulls una falta d'ortografia al títol!
Jesús, segur que el Jaume va fer un bon discurs, perquè en sap i molt de fer-ne.
Si fas el post m'ajudaràs a saber com va anar.
"i": jo no cauré en el discurs de tots són iguals, perquè no és veritat. De fet a alguns els interessa fer veure que tots són iguals, que ja no hi ha esquerres i dretes, que els polítics estan on estan per aferrar-se al poder, etc. Potser el meu post sembla anar en aquesta direcció, però no és així.
Simplement parlo d'un cert esgotament, que moltes vegades no és tant pel que fan els polítics, que també, com pel que transmeten, o pel que no transmeten, els mitjans de comunicació.
El debat sobre la desafecció respecte la política és llarg i molt més complexe dels simplismes que se solen dir i escriure.
En podem parlar.
Roger, l'escrit del Jesus i els teus comentaris em serveixen molt bé per explicar-te el que vull dir.
No entenc com un partit com el nostre, perdò, com el teu, no s'adona que argumentar un ARE a Cerdanyola després del CD no te lloc, no es factible, i més en la situació econòmica actual.
Repeteixo que l'ARE sense el CD estaria molt bé i seria una jugada molt interessant per la ciutat, però tenim la projecció de ..... vivendes que actualment no sabem com reaccionarà la societat a la nova oferta. Perquè no canviem i en comptes de vendre una part del CD els possem a lloguer?
Només intentava comunicar-te que fins ara em podia fer palles mentals de com governarien els que jo crec que ho farien millor i exemples com la primera època de Sabadell em feien veure que podia sortir bé. Ara aquest argument ja no el tinc, i es que no en sortim d'una i ens fotem a un altra.
Però si no es veu, no es veu...
Jo continuo pensant que hi ha diferències segons qui governi. Si no ho pensés, no estaria dedicant aquesta època de la meva vida a la política.
És evident que ens toca gestionar contradiccions, i que això és més complicat quan formem part d'un partit no acostumat a governar, com és el nostre.
Malgrat que cada cop sóc més autocrític (encara que molts dels que llegeixin això no s'ho creguin), tant amb la política de Cerdanyola com amb la nacional, continuo pensant que no és el mateix que Cerdanyola la governi el PSC que la va governar durant més de dues dècades, que no pas que la governi el govern actual o el del mandat passat. I continuo pensant que no és el mateix que a la Generalitat hi hagi el tripartit o que hi hagi la CiU de Pujol.
Potser sóc ingenu o il·lús, però és el que penso.
Publica un comentari a l'entrada