Les dificultats d'anar a les arrels dels conflictes

En les darreres setmanes hem tingut diversos exemples de com la societat actual és absolutament incapaç de resoldre de forma positiva determinats conflictes. I és incapaç perquè no pot, o no vol, arribar a les arrels dels conflictes per a conèixer-ne la seva dimensió real, les seves causes, el seu possible abast, etc.

Crec que era John Paul Lederach el que deia que per a resoldre els conflictes cal tenir la capacitat d'utilitzar diferents lents. Diferents lents que et permetin veure les diferents dimensions (personals, estructurals, etc.) dels conflictes per així ser capaç de generar diferents solucions i alternatives.

Doncs bé, i com deia, la societat actual s'està demostrant incapaç d'utilitzar aquesta diversitat de lents. I així va la cosa. Exemples:

• Milers de ciutadans francesos d'orígen tunisià xiulen quan senten La Marsellesa en un partit de futbol que se celebra a París i que enfronta les seleccions de França i Tuníssia. Les solucions que proposen les autoritats a "l'ultratge" a l'himne francès: identificar mitjançant càmeres als qui han ofès la nació francesa, ordenar que qualsevol partit en el qual es xiuli La Marsellesa sigui automàticament suspès i traslladar tots els partits on juguin seleccions com la de Tuníssia (suposo que també la d'Algèria o la del Marroc) lluny de París, així el públic d'orígen magrebí tindrà més dificultats per anar-hi. Però en canvi, ningú es planteja on deu ser el fons del problema. Ningú es planteja per què milers de ciutadans francesos, d'orígen en aquest cas tunissià, i la majoria d'ells molt joves, senten aquesta desafecció cap al país en el qual viuen i del qual en tenen la nacionalitat.

• Incidents als camps de futbol de la lliga espanyola. Primer a Montjuïc, on membres dels Boixos Nois van llençar diverses bengales a zones on hi havia públic de l'Espanyol. I, després, incidents entre la policia i els seguidors de l'Olympique de Marsella a l'estadi de l'Atlètic de Madrid. Solucions de les autoritats d'aquí i de la UEFA: identificar i detenir als qui han llençat les bengales, multa de 3.000 € a l'Espanyol i sanció de tancament 2 partits de l'estadi Vicente Calderón. En canvi, ningú es planteja el per què de la violència d'aquests grups de seguidors d'equips de futbol, ningú es planteja si el futbol tal i com està plantejat en l'actualitat és generador de violència, ningú es planteja com és l'entorn social, econòmic, cultural, etc., dels membres que formen aquests grups violents.

• El 20% dels embarassos acaben amb avortament. Solucions que es plantegen, en aquest cas no des de les aitoritats, sinó des d'uns determinats sectors socials i polítics (que han estat autoritat i que poden tornar a ser-ho): endurir la regulació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs. No se'ls passa pel cap analitzar el per què això està passant. No se'ls passa pel cap que potser hi ha problemes de manca d'informació i atenció sobre la sexualitat, no se'ls passa pel cap analitzar quin tipus de perfil sociològic hi ha al darrera d'aquesta realitat i, a partir d'aquí, cercar les solucions més òptimes.

Són només tres casos, però en podríem trobar molts d'altres. Molts casos que ens demostren que tenim dificultats de veure més enllà del que tenim davant del nostre propi nas. I així ens va. I així ens anirà.