Com molts dels escrits que se solen publicar, amb aquest escrit no plantejaré cap solució al problema que exposo. Per tant, a qui busqui solucions ja li dic, d'entrada, que jo no les aporto.
El tema que volia plantejar és l'alarmant baix nivell de les pel·lícules que es poden veure en l'única sala de cinema convencional de Cerdanyola. Jo, personalment, no havia caigut en el fet que fa aproximadament un any i mig que no vaig al cinema a Cerdanyola i que l'últim cop que ho vaig fer, va ser per veure "El laberinto del Fauno", pel·lícula que es podia veure en centenars de sales del nostre país. Quan vull veure pel·lícules de mínima qualitat he d'anar a Barcelona o tirar de dvd, per no parlar d'intentar veure pel·lícules que estiguin fora dels circuïts comercials o que siguin clàssics del cinema. Llavors s'han de fer piruetes i malabarismes.
És cert que s'han fet alguns intents per a solucionar aquest dèficit. El propi Kursaal va plantejar durant un temps la sessió "delicatessen". En aquestes sessions s'hi projectaven pel·lícules menys comercials, en una sala petita, amb seients més confortables i prohibint l'accés a la sala amb crispetes i altres elements distorsionadors. Això sí, pagant més que en la resta de sales (penalitzar la qualitat...). Com que l'invent no tenia rendibilitat econòmica es va deixar de fer.
XISC fa un paper lloable. Però tampoc acaba de ser la solució perquè no es tracta de projeccions continuades, sinó s'una sola projecció setmanal, i perquè, a més, les pel·lícules que s'hi projecten són pel·lícules que sí que entren en els circuits comercials.
De forma esporàdica, i amb més voluntarisme que eficàcia (en el sentit de ressò en la població), es plantegen cicles de videofòrums a entitats o locals de la ciutat (com fa actualment "La Taberna de tío Tom").
Fa poc, parlant amb responsables del cinema de la ciutat em deien "el nogoci està en les crispetes". Potser el problema està aquí: en buscar en el cinema exclusivament un negoci i no un instrument de formació cultural. Potser si es fessin esforços en aquesta línia l'oferta cinematogràfica de Cerdanyola (i de moltes altres localitats) seria més interessant.
1 comentari:
Hola Roger,
La veritat és que els exhibidors de cinema saben que el negoci està en les crispetes, i que les pel·lícules més comercials són les que atrauen a més públic i les que facturen més crispetes. En realitat, la cosa té sentit, per aguantar segons quin tipus de peli, s'han de comprar moltes i moltes crispetes.
Jo vaig treballar 1 any i mig a uns multicines de 2 sales; doncs, 22 sales sempre estàven ocupades amb cinema comercial o molt comercial.
Sort que a Terrassa tenim un cinema públic amb dos sales on sempre es projecten pel·lícules de cinema més independent i generalment europeu.
Salutacions!!
Carles.
Publica un comentari a l'entrada