Ahir al vespre es va celebrar el ple municipal ordinari del mes de novembre. Políticament va ser un ple diferent als darrers perquè no hi va haver la tensió clàssica dels darrers plens (això sí, des d'aquí faig una crida, amb tot el carinyo del món, a la Laura Martínez i al Rafa Bellido: si us plau, ja sé que us apassiona l'urbanisme, però amb més intervencions de 20 minuts cadascun acabareu amb nosaltres...). Algun tema no em va agradar, com la posició del PSC en el tema de les normes urbanístiques sobre els usos d'oficines a l'eix central. Però aquest no és el tema del meu post d'avui.
Aquest post neix gràcies a l'Esther González, regidora del PSC. Tot just acabar el ple l'Esther em va venir i em va dir (més o menys) "Tu què? No em saludes mai? Fas veure que no em coneixes, o què?". Em vaig quedar força aturat, de fet no sé ben bé què li vaig respondre.
Però anant cap a casa vaig pensar que tenia raó. Fins ara no havia caigut en la fredor professional amb què de vegades ens saludem, no només ella i jo, sinó la gent que està ficada en la política de la ciutat i que, al cap i a la fi, acabem compartint (i més que en compartirem) moltes hores i inquietuds de la nostra vida.
Això m'ha fet rellegir el diàleg que el Javi Montes i jo hem mantingut en els darrers dies en el bloc del Pol Moragas sobre la moció que ahir es va aprovar i que permetrà obrir la biblioteca en horari nocturn. Si algú, des de fora, llegeix aquest diàleg pensarà que ell i jo no ens "traguem", i res més lluny de la realitat.
L'Andrés Querol un dia va dir, encertadament, que per fer política no calia posar cara d'emprenyat. I és cert, les llunyanies ideològiques que, a més amb l'Esther i el Javi crec que són poques (la moció d'ahir sobre la biblioteca, per exemple, la podriem haver presentat també nosaltres), no han de condicionar el nostre comportament. Crec.
Total que, òbviament, a partir d'ara penso saludar amb efusivitat a l'Esther :p... Fora conyes, crec que les actituds i l'estima personal han d'estar per damunt de les discrepàncies polítiques.
I, per cert, estic convençut que l'activitat blocaire hi ajuda molt.
5 comentaris:
gràcies Roger,
per sobre de tot som persones.
M´agrada més l´estètica del nou blog.
Ah! i m´encanta la foto que encapçala el post, es molt divertida.
una abraçada
Estic totalment amb tu Roger.
És important saber que tots som persones.
Hola Roger.
Estic d'acord. Per sobre de discrepàncies polítiques, tenim també interessos comuns: treballar per Cerdanyola. I,.....a més a més...no crec que estiguem tant lluny com sembla.
Salutacions!
Diferències polítiques sí, diferències personals cap ni una; sinó com bé has dit tenim més coses a favor que en contra. Crec que en aquesta ciutat estem condemnats tard o d’hora ha posar-nos d’acord, perquè és normal i és el més natural. Per desgràcia estem com estem, però el temps crec que em donarà la raó.
Aquest article m’ha recordat a la campanya de ZP de tot és pot dir amb una “sonrisa”.
Com no pot ser d'altra manera jo també estic d'acord en les paraules del post i en les de tots els comentaris.
Discrepàncies polítiques les que calguin, però en el terreny personal comprensió i complicitat.
Per cert el Javi com sempre colant alguna cosa del ZP per aquí o per allà!
Publica un comentari a l'entrada